Pasta amb sardines, un gust sicilià

Una autèntica barreja de gustos de terres mediterrànies

         Avui he sortit de casa cap a quarts de vuit del vespre, quan el sol gairebé és arran de terra i la llum esbiaixada ho il·lumina tot amb un to groguenc. M'he fixat com el sol de l'horabaixa il·luminava les males herbes que creixen a l'era abandonada de la casa del davant. Hi sobresortien els fonolls i els esbarzers, el fonoll m'ha fet venir el gust de la pasta amb sardines siciliana i els esbarzers el de la confitura de mores. Vaig tastar per primera vegada la pasta amb sardines en un petit restaurant de Taormina, ja fa uns vint anys, i em va semblar deliciosa. 
Ara el fonoll és al seu punt per fer-la aquesta recepta, la gràcia de la qual és que abans de bullir la pasta, es posa 
un bon grapat de fonoll a l'aigua per fer una infusió. Com que ara ja no hi ha mores, de la confitura en parlaré 
un altre dia.

      La pasta con le sarde és un plat antic de la tradició de Palerm que uneix la influència àrab amb la italiana i transforma uns ingredients pobres en un veritable regal. Expliquen que un general àrab, en una de les temptatives d'envair Sicília, tenia problemes per alimentar l'exèrcit i va decidir fer un plat que unia el safrà i les panses que tenia al rebost amb els tomàquets, els pinyons, el fonoll, el peix i la pasta que va trobar en el territori.

Pasta con le sarde

Ingredients

Un bon ram de flors de fonoll salvatge

Sardines fresques (depèn dels comensals, per quatre persones, 600 g)

Un bon grapat de pinyons

safrà

all

Un grapat de panses

Farina de galeta

oli i sal

Es posa una olla al foc amb aigua abundant amb sal i s'hi fa bullir el fonoll salvatge. Es netegen les sardines, es treuen les espines i es posen les panses en remull.  En una paella s'escalfa l’oli i s'hi fan torrar els pinyons i  un all pelat. S'hi afegeixen les sardines (se'n poden reservar algunes per fregir-les i servir-les senceres). Es barreja bé fins que les sardines quedin desfetes i s'afegeix el safrà, que farà canviar el color i l'aroma. Tot seguit s'hi posen les panses i una part del fonoll que s’ha bullit tallat petit. Si tot plegat queda molt espès, s'hi afegeixen unes cullerades de l'aigua on s'ha bullit el fonoll. Mentre, es bull la pasta, que  ha de ser llarga, l’ideal són bucatini, ziti o fusili napolitans, però també es pot fer amb espagueti més aviat gruixut. En una paella amb oli es fregeixen les sardines que s'han reservat, mentre en una altra es torra una mica la farina de galeta que s'afegirà a la salsa de sardines. Quan la pasta estigui al dente, es cola, en un bol es barreja la salsa i la pasta i es barreja bé. Es serveix amb les sardines fregides a sobre la pasta.