És meravellós la quantitat de plats que es poden cuinar amb patates. No tan sols és un
producte molt assequible, sinó que la seva versailitat és
infinita. No ens avorrirem ara amb històries sobre el seu origen, de com va
arribar a Europa i de quina manera va acabar convertint-se en un producte
omnipresent a les nostres taules, perquè el que el que interessa és explorar
el receptari. Fa uns anys, per encàrrec d’una revista vaig estar fent
reportatges sobre diferents productes, es tractava de demanar a un cuiner que
preparés quatre o cinc plats amb un sol producte de base com el carbassó, el
tomàquet, el formatge, els ous, etc. La direcció de la revista també em va demanar
que fossin cuiners de pes –no físic, sinó moral. Va ser així com vaig
demanar-li al Ferran Adrià si podia preparar uns plats amb la patata de fil
conductor. M’hauria agradat començar amb aquestes receptes de l’Adrià, però
després d’un trasllat, algunes pertinences es traspaperen, fins que un dia les redescobreixes al fons d’una caixa amb altres restes del trasllat. El dia que
això passi, les inclouré. Mentrestant, proposo les
patates vídues, una recepta que forma part del gruix de plats amb els que em
van alimentar durant la infància. El seu nom és prou eloqüent, perquè es tracta d'unes
patates estofades sense res més que un sofregit de ceba, all i tomata i un pols de pebre vermell. Si la patata és bona, cuinada tal qual és excel·lent, però, quin mal hi ha a afegir-hi algun ingredient que les faci més alegres. Vaig provar d'afegir-hi moixernons i trompetes de la mort i el resultat va ser l'esperat, és a dir, patates viudes alegres. Tot i que l'aspecte dels estofats no és gens fotogènic, val la pena oferir-ne una imatge per fer-se una idea de quin és el resultat visual.
En aquests temps de vaques flaques, les patates viudes és un plat per quedar tip i gastar poc. Bon profit!
Patatas vídues
Ingredients: 1/2 kg de patates; 1 ceba; 1 o 2 alls; 1 tomata mitjana; una fulla de llaurer; sal i pebre vermell dolç; oli d’oliva; aigua o brou.
Preparació
Es posa oli en una cassola i s’escalfa. Es sofregeixen
l’all i la ceba picats finament, i quan la ceba comenci a estar transpcalarent,
s’hi afegeix la tomata ratllada. Es deixa confitar el sofregit. Mentrestant, es
pelen les patates i s’esqueixen, és a dir, es fa una incisió amb el ganivet i
s’estira, d’aquesta manera la patata deixarà anar més fècula i millorarà la
consistència de l’estofat. Quan el sofregit estigui a punt, s’afegeixen les
patates esqueixades i es barreja bé, es posa el llaurer, l’aigua o brou i el
pebrot vermell dolç, es rectifica de sal i es deixa coure uns 30 minuts. El
resultat ha de ser un estofat més
aviat caldós, de manera que si durant la cocció s’evapora el líquid, caldrà afegir-n’hi una mica més.
