Temps de melmelades
Faig un parèntesi amb les patates mentre maduren, ja hi tornaré algun altre dia, potser quan arrenqui les que vaig plantar a finals del mes de març. Miro els horts veïns i veig que ja les han arrancades, però com que jo les vaig plantar a misses dites, també les arrencaré més tard. Ara els horts i els fruiters treuen fum, i tot plegat atabala una mica.
A mitjans de juny, al mercat vaig aconseguir albercocs a bon preu. Ja s’acabava la temporada i volia fer provissió de confitura d’albercoc.
Fer melmelada en grans quantitats és una mica empalagós, però val la pena. Confesso que no sóc gaire llaminera, però aquesta confitura és una excepció, perquè combina el gust àcid de la polpa amb el sabor amarg del pinyol i els dolç del sucre.
Melmelada d’albercoc
Ingredients
Per cada quilo d’albercocs, 3/4 de quilo de sucre, millor si és moreno, 1 llimona i uns quants pinyols
Preparació
La nit abans, es renten bé els albercocs, es treuen els pinyols i es posen en un bol amb el sucre perquè macerin tota la nit. Es pelen els pinyols i es treuen les ametlles, aquestes s’escalden un moment amb aigua in es treu la pell que les cobreix perquè és tòxica. L’endemà, es posa la barreja de sucre i fruita al foc, s’agefeix el suc de llimona i es deia coure a poc a poc fins que la fruita s’ha desfet i té consistència. Jo la deixo tal qual, però si voleu podeu triturar-la.
Es renten bé els pots de vidre i es bullen uns minuts en aigua per eliminar qualsevol bacteri o impuresa. es posen tres o quatre pinyols en cada pot i després s’omplenamb la confitura calenta, es tapen i es posen cap per avall perquè es faci el buit i es conservin durant tot l’hivern.
És bona amb torrades, per acompanyar formatges,, posar al iogurt o al mató, per menjar amb algunes carns i per afegir al apfelstrudel i altres tartes i pastissos.
